Oribigen , ,

“Tal com apunta el títol, hi ha una certa recerca de l’origen, del moment en què es troben tots els anteriors conceptes. Així, malgrat l’aparent complexitat tècnica amb què ha estat realitzat, aquest treball| sorprèn per la seva independència esteticista, per no caure en la revisió cinètica en la paròdia psicodèlica, en el “technocisme”, ni en l’al·legat freudià. Una recerca de l’origen de la imatge des d’un punt de vista exclusivament formal, és a dir, deslliurada deprejudicis plàstics; un intent d’endinsar-se en els racons de la forma sense abandonar-se a la pura visualitat; una aproximació al moviment i al ritme no tant com musicalitat, sinó com a energia renovadora.
Es tracta d’una proposta que té tant d’hipnòtica com de reflexiva, perquè al darrere s’hi veu -i aquí és on Eloi Puig l’encerta de ple- la recerca d’una aproximació metodològica diferent, una reconsideració de la manera com percebem i assimilem les nostres pròpies percepcions.”

Fragment del text de Valentín Roma publicat al catàleg de la Mostra d’Arts Electròniques 2000.

 

Exposat a:
Galeria Ferran Cano (febrer-març 1999)
Espai Côclea (junio-julio 1999)
Centre d’Art Santa Mónica. Mostra d’Arts Electróniques. (octubre-novembre 1999)
Centro Galego de Arte Contemporáneo. Santiago de Compostela. Lost in Sound (desembre 1999-març 2000)