L’edició com suport a l’experiència docent

 

L’experiència del projecte col.lectiu Marca Blanca dels alumnes de Projectes és una clara proposta pedagògica i artística on l’edició a través del format Poster és un recurs òptim per la seva presentació pública i el seu carácter de síntesi.

Context
Dins de l’àmbit docent universitari de la Facultat de Belles Arts i, en concret, en una assignatura troncal de segon cicle anomenada Projectes hem iniciat desde ja fa més de dos anys el treball en col.ectiu. La idea del treball col.laboratiu o col.lectiu te sentit davant la tendencia cada cop més acentuada de l’individualisme, a més les noves aplicacions digitals també ho han permès a través dels treballs a dinstància, on-line1. La múltiple i diversificació de materies oferides a l’alumne queda unificada perque la majoria d’elles es basen en metodologies que deriven en resultats i valoracions individuals, és a dir es centren amb la presentació d’un treball individual. Davant de la proposta d’un treball col.lectiu l’alumne busca una nova experiència i creu trobar-la amb el plantejament d’un nou mètode de treball. Poder pensar, decidir, dubtar, seleccionar amb el conjunt dels companys de classe es transfornat a una activitat atractiva i novedosa, ja que al mateix temps que les tècniques de la web 2.0 permeten l’individualisme tambè permet el treball col.laboratiu. Així doncs la qüestió recau en el professor que decideix fer la proposta i planteja el mètode de la col.laboració. Es planteja com un model complert pedagògicament i de gran riquesa creativa. No es planteja el col.lectiu com a alternativa sino com a una possibilitat real, en alguns aspectes amb valors sovint desconeguts i que conecten amb el qüestionament de l’autoria. El col.lectiu enfront a la figura de l’autor com heroi és una qüestió ampliament debatuda desde l’influent text de Roland Barthes “La mort de l’autor”2, on ja l’any 1967 ens plantejava un desplaçament del caracter creatiu de l’autor.

Aquests pensaments exposats surgiexen desprès de l’activitat desenvolpuada durant el curs 2008-09 i l’actual curs 2009-10. Totes dues experiències seràn co-dirigides per Luz Broto (becària de Recerca) per Montse Carreño i Eloi Puig.

Desenvolupament
El curs 2008-09, l’assignatura Projectes va iniciar-se com sempre, amb l’objectiu d’acompanyar al projecte individual de cada alumne per a poder arribar a crear un corpus d’obra artística susceptible de ser exposat en un espai public extern als propis ambits de la Facultat de Belles Arts. A meitat del curs, es va proposar la possibilitat de poder desplaçar les classes a un espai expositiu per posteriorment mostrar els resultats del col.lectiu en el mateix espai. La proposta es rebuda satisfactòriament per la majoria del grup i, serà justament el concepte de “col.lectiu” una de les temàtiques que més reflexions i discusions aportarà. Arribarem a posicionar-nos molt aprop al encertat comentari de Rosa Olivares quan diu: Trabajar en equipo supone desarrollar más profundamente una idea y una forma, pero también implica diluirse como individuo aislado en el seno del grupo… El diálogo, el hecho de compartir ideas, tiempo y proyectos favorece el crecimiento de las obras que surgen de formas diferentes, casi siempre con una consistencia y una rotundidad característica3. Serà així doncs com, durant quasi dos mesos treballarem de manera més intensiva a la Antigua Casa Haiku. Els resultats d’aquesta experiencia es desenvoluparàn a mode d’accións en el mateix context de l’espai i de cara al public es mostraràn 15 posters que seràn creats i dissenyats com a arxiu, unificats a partir de característiques propies de cada acció.

La qüestió més destacable serà tot el procès de treball desenvolupat durant tots els dies de l’experiència. Igualment trascendent i determinant per l’enfoc del projecte serà el lloc fisic on transcorre l’activitat artística. La Antigua Casa Haiku es un espai d’activitats artístiques en el barcelonés barri de Gràcia i va estar comisariat per Alex Brahim. Es tracta d’un espai diafan i abocat a una gran cristallera-aparador orientada de cara al carrer, aquest caracter especific de la galeria era una clara invitació per a treballar amb el public i, aprofitant aquesta qüestió serà com el grup definitvament iniciarà tot el desenvolupamnet de les accions.

De manera resumida podriem concretar els diferents esdeveniments que van tenir lloc durant el mes de maig i juny:
-Ja desde el primer dia, el colectiu decideix que totes les petites i grans evolucions del projecte s’anirà documentant en un blog (http://proyectoenblanco.wordpress.com/).
-Pluja d’idees. Mètode Search Conference que consisteix en el comentari, selecció i l’agrupament d’aquestes idees aportades pel grup.
-Selecció de les propostes relacionades vers l’entrada-aparador de la galeria.
-Posar nom a l’experiència. Per majoria es decideix posar Marca Blanca.
-Documentació i discussió sobre els interessos vers les propostes en format d’acció.
-Organitzar l’execució de les accions segons 5 paràmetres. Objectius, descripción, participants, material, desenvolupament, incidències, avaluació, referents i documentación fotogràfica i videogràfica.
-Realització de les accions, esceptuant dues d’elles que es realitzaràn aprofitant l’efecte de reunió popular que comporta la mateixa inauguració.
-Si l’experiència s’ha centrat en les accions, es decideix no mostrar cap objecte durant els dies de l’exposició, només un registre d’aquestes amb format poster.
-Plantejament i disseny dels 15 posters a mostrar el dia de la inauguració.

Conclussions

Tota l’experiència va tenir unes conseqüències posteriors múltiples i prou interessants per ser comentades. Primerament la premsa es va fer ressó de Marca Blanca i varem poder analitzar el que comentava la premsa en la seva interpretación. De nou la nostra mirada es tornava crítica i fins i tot amb molta sorna vers la premsa. Es va elaborar un llistat de preguntes que els components del col.lectiu haurien de respondre, aixó també servia com excusa com a avaluació, no oblidem que es tracta d’una experiència universitaria i com a tal ha de ser volorada amb puntuació numèrica, tornavem a trobar una certa contradicció, entre l’experiència i aprenentatge i la institucióna en la qual s’inseria aquesta experiència. Les preguntes derivaben quasi be totes de la pregunta inicial, que és una exposició?, Què creieu que s’ha de fer públic?, Què és per a vosaltres una obra?…

Un donada per finalizada i recollida l’exposció, molts components del grup es van sentir que la seva aportació no responia a les seves espectatives o que no sentia cap motiu prou potent per seguir l’experiència més enllà de la Antigua Casa Haiku. Només 6 components del grup dels 22 que van apuntar-se a la iniciativa seguien tenint ganes de proposar altres diàmiques sembants i mantenir-se junts per presentar-se altres convocatòries de producció artística. D’aquesta manera s’acomplia la tendència del treball en col.lectiu, ja que, com normalmente passa en els colectius, com podem ser nosaltres mateixos i al mateix temps del col.lectiu? com poder acceptar que una altra persona sigui una part de tu mateix, que comparteixi els teus desigs i les teves pors? Com acceptar perdre part d’un mateix per adquirir aquesta mateixa proporció d’un altre?.
Per l’exposició es van autoeditar 15 posters, es va aplicar una mateixa plantilla per a cada un d’ells, es va imprimir amb el mateix tipus de paper i el mateix tamany. Posteriorment, amb l’objectiu de documentar el resultat final l’experiència es van adaptar els posters a un format llibreta a través d’un servei sota comanda i es va publicar on-line .