Roloc , ,

ROLOC. Transformation chromatic stripes
Roloc és un software experimental que es basa en la codificació cromàtica d’imatges. Roloc analitza una imatge i, a partir d’uns colors predeterminats per l’usuari, la reconverteix en franges de diferents mides segons la seva proporció cromàtica. D’aquesta manera tota imatge es reordena en franges verticals de colors plans.

Seguidament es mostren tres projectes realitzats amb Roloc: Speresaic (2016), Funsaic (2014) i Ensaic (2013)

 

Speresaic: evocació per colors, ordenació per bandes de color i selecció d’un espai molt concret de Barcelona per una ciutadana de Zagreb.

Aquest llibre forma part de l’exposició The New Materialisms (Station 3) a la Galeria grey-area a Korcula i intenta establir un diàleg entre dos espais, el croat i Barcelona, ciutat on visc.

Speresaic presenta la relació entre una selecció de fotografies de la Plaça Sant Pere de Barcelona i la codificació d’aquestes a través d’Roloc a partir de la selecció cromàtica de Lili Bomeštar. Lili va visitar Barcelona durant el mes de maig de 2014. Presento en aquest llibre com la traducció cromàtica d’un espai connectat amb el record d’algú que visita per primera vegada aquest espai.

Imatges: Plaça Sant Pere de Barcelona fotografiada durant el mes de juliol de 2016.
Colors: R:0 G:119 B:139 / R:0 G:142 B:170 /  R: 201 G:151 B:0 / R:182 G:12 B:47 / R: 140 G:133 B:123  seleccionats per Lili Bomeštar.

 

 

Funsaic és el resultat de la contracció de dues paraules, Funchal i mosaic, relacionades amb les dues idees centrals d’un mateix projecte.

Aquest projecte té dues parts, la primera part és una selecció de 135 fotografies del paviment dels carrers de la capital de Madeira, Funchal. La segona part és el resultat d’una codificació d’aquestes imatges a través d’un programari creat per Pau Artigas. Aquest programari, anomenat Roloc, ha estat desenvolupat per obtenir traduccions cromàtiques d’imatges ja creades. Per a aquest projecte els quatre colors van ser seleccionats per Vitor Magalhaes, artista i professor a la Universitat de Funchal, després de ser preguntat pels colors que pogués relacionar amb l’illa de Madeira. Els colors seleccionats creen una imatge a partir de franges verticals.

La imatge final és una imatge doble, la primera és una fotografia del paviment de Funchal i la segona és la codificació a través Roloc de la primera imatge.

Roloc es basa en la codificació cromàtica d’imatges, analitza una imatge i, a partir d’uns colors predeterminats per l’usuari, la reconverteix en franges de diferents mides segons la seva proporció cromàtica. D’aquesta manera tota imatge es reordena en franges verticals de colors plans.

Imatges: paviment de Funchal durant els mesos de març, abril i maig de 2014.
Colors: R:29 G:138 B:14 / R:77 G:187 B:85 / R:228 G:117 B:7 / R:17 G:17 B:246 seleccionats per Vitor Magalhaes.

 

 

Ensaic  “Les jours s’en vont”

El Titoni feia el batxillerat en un col·legi religió de Sarrià. El seu cosí li  donava lliçons extres des dos quarts de set a les nou del vespre. Després, havia de fer els treballs escolare: problemes, anàlisi, traduir del grec…

El Titoni somniava amb Altafulla, amb les hortes selvàtiques de can Petxina, amb el Josep Riera, el Luisito Macaya, amb la bici i el fusell dispara-pilotes. No és que Altafulla fos el paradís, perque calia comptar amb el senyor Roca, professor d’ensenyança expeditiva i ràpida, però no era, ni de molt, aquesta angúnia de cada dia ni l’amagar-se darrere d’en Pueyo, el fati, quan el pare Venanci deia: “Bé, ara farem problemes a la pissarra”.

El cosí del Titoni estudiava per a químic, era oficial de milicies, i molt sovint li movia escàndols. Però aixó era molt diferent. Algunes vegades el tenien a dinar a casa, o el passava alguns dies a Altafulla, y llavors era un gran camarada i se l’estimava molt.

El Titoni se sentiauna mica desamparat. Pensava que la vida és una malson, amb l’esclavitud del grec, i envejava la vida lliure, imposible d’aconseguir, de qualsevol vailet d’Altafulla. Moltes vegades es colgava dins del llit i plorava llàgrima viva.
L’avi, que era una mica poeta, li deia que els dies vénen i se’n  van.

“Diana i el mar mort” de Joan Perucho.

Imatges: Els pins de l’Encís d’Altafulla fotografiats durant l’abril del 2013.
Colors: R:160 G:60 B:0 / R:255 G:175 B:0 /  R: 30 G:200 B:10 / R:219 G:255 B:255 seleccionats per Luis Antoni Puig (El Titoni).